El relleu singular d’aquest massís es caracteritza per ser un altiplà amb petites elevacions. Els cims més elevats es troben a la banda sud-oest i són el Montplà (311 m), el puig Anill de la muntanya d’Ullà ( 309 m) i el Montgrí ,amb el castell del S. XIII (308 m).

Des de lluny, la silueta d’aquestes tres muntanyes recorda la imatge d’un bisbe jacent, o altrament dit segons Mn Cinto Verdaguer, el bisbe mort, on la Muntanya del Montgrí representaria les mans plegades sobre el pit i el castell, el segell. El massís té una extensió de més de 2.300 ha, uns 8 quilòmetres de longitud i els seus contraforts arriben fins a l’Estartit, on sobresurten la Roca Maura i la Torre Borratxa, totes dues amb més de 220 metres d’alçada. A l’extrem est forma penya-segats verticals sobre el mar. Morfològicament es poden distingir dos sectors, l’oriental i l’occidental, separats per una gran depressió coberta de sorres provinents de la badia de Roses i transportades per la tramuntana; són les Dunes.

Text extret de la web ermitadesantacaterina.org