Camins del Pla i la Serra. Sant Antoni de Vilamajor

Diumenge dia 15 d'abril, a 2/4 de 10 del matí.


Som una colla de famílies que ens trobem a la plaça de la vila per fer la passejada que inicia l'activitat de la secció "sortides familiars"  del CECV. El dia es radiant, després de la tamborinada caiguda la tarda-nit passada.

Enfilem el camí que porta al "Pla", fins a can Moragues totalment planer. En Pere ens fa observar dos "bernats pescaires" que, excepcionalment han canviat el seu hàbitat natural, prop de la mar, com així ho han fet també, unes gavines que sobrevolen aquest cel primaveral. Fins i tot veiem un àguila amb el seu vol magéstic. La canalleta, encantats. Per les properes sortides hem de portar uns llarga-vistes.

Una vegada deixat el bonic mas des del que la Maria, la seva mestressa, ens saluda efusivament, baixem cap a la riera. Abans de travessar-la, però, ens encantem amb una família d'aneguets que son a la bassa. Amb compte per no lliscar i amb els peus a l'aigua, que baixa neta i fresca, enfilem el camí costerut cap a la "Serra". L'atractiu son, ara, els espàrrecs. Els menuts es tornen experts en collir-ne i la forta pujada ni s'ha fet notar.
Carejant el camí entre alzines ens sobta, tot d'una, una descomunal ferida a la natura. Es el gasoducte que, de Tarragona a Figueres  parteix despietadament la nostra Terra. Nois i noies i els grans també, ens enfanguem d'allò mes però, com qui no vol la cosa, al cap de dues horetes, arribem al pla, a les vistes de can Collet.

Aquí fem una parada per reposar forces. Tot i fent un menjuc, els grans ens posem d'acord per veure'ns amb l'objectiu de planificar un calendari de sortides que donin continuïtat a l'activitat d'avui. 

Un pontet de palets, lligats amb una llarga corda a un arbre proper, ens facilita novament el pas de la riera i resseguit el seu voral, passem per la nova depuradora i, a can Soler, enllacem amb el "camí ral" sempre transitat de gent passejant o amb bici.

En arribant a l'asfalt, ens acomiadem no sense, abans, sentir l'alegre expressió de tota la quitxalla, de que s'ho havien passat molt bé.